El sistema electoral en les eleccions catalanes, del 27-S al 21-D

Les eleccions al Parlament de Catalunya d’aquest dijous se celebren en unes circumstàncies extraordinàries. Sense cap tipus de dubte, no trobem un precedent en el qual tantes anomalies coincideixen alhora, cosa que ha sigut analitzada abundantment en multitud de fòrums, entrevistes, tertúlies i converses. És per això que, malgrat la gran importància del context, no em detindré en aquest article a donar-li més voltes.

Com he assenyalat al darrer paràgraf, les eleccions del dia 21 són per a escollir un parlament autonòmic, l’Assemblea Legislativa de Catalunya. La primera tasca que haurà d’assumir el nou parlament serà el de la formació de govern, per a la qual cosa, totes les enquestes mostren que caldrà arribar a acords entre tres o quatre forces polítiques.

L’objectiu no és fer prediccions de futur, per a això ja disposem dels nombrosos estudis demoscòpics realitzats durant aquest període i ja es veurà com de retractats queden o no amb els resultats sobre la taula. La principal ambició que es busca és ajudar a entendre com influeixen els distints elements i factors del sistema electoral en la conformació del parlament a partir dels resultats de les últimes eleccions a Catalunya, les del 27 de setembre de 2015. Entre aquests factors analitzaré els següents: nombre de circumscripcions i escons que es reparteixen en cadascuna, la mitjana de vots per a aconseguir un escó atenent al nombre total de vots i la mitjana de vots de cada partit, la participació, els escons aconseguits per cada partit i la distància en vots per a aconseguir un altre escó.

Els resultats van a ser exposats separats per circumscripcions. En primer lloc de forma global, el conjunt de tota Catalunya i, després, els resultats de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. Per acabar, una vegada presentades totes les dades, faré una breu reflexió posant el focus en les eleccions de dijous.

A Catalunya, com veiem al mapa, es reparteixen un total de 135 escons, distribuïts en 4 circumscripcions o districtes electorals, situant la majoria absoluta en 68. Barcelona, amb 85 escons; Girona amb 17; Lleida amb 15 i Tarragona amb 18.

Al setembre de 2015, un total de 6 candidatures, aconseguiren representació parlamentària. Al gràfic circular es mostra la distribució: Junts Pel Sí (62); C’s (25); PSC (16); Catalunya Sí Que Es Pot (11); PP (11) i CUP (10).

Amb una participació del 74,95% (4.130.196 vots), la mitjana de vots per a obtindré un escó (línia groga al gràfic de barres) va de ser 30.600 vots. Per tant, observem com Junts Pel Sí i C’s tenen una mitjana inferior i la resta de candidatures superior. Aquest fet no es repeteix en la totalitat de les circumscripcions, com veure’m a continuació.

Gràfiques 1. Resultats conjunt de Catalunya.

 

Però hem de tenir en compte una cosa molt important. En cada convocatòria electoral, es produeixen tantes eleccions per separat com províncies o circumscripcions hi haja. És a dir, a Catalunya es celebren quatre eleccions en una. Açò és important perquè, amb una mateixa legislació electoral, els distints elements del sistema electoral afecten d’una major o menor mesura. El factor fonamental és el tamany o magnitud de la circumscripció, que accentuarà o reduirà la proporcionalitat. Per aquest motiu, d’igual manera que s’ha analitzat els resultats en conjunt de Catalunya, passe a mostrar els resultats desagregats per províncies.

Barcelona és la província on més escons es reparteixen en tota Catalunya amb un total de 85, el que suposa un 63% dels escons en joc. Aquest percentatge difereix del percentatge del vot emès. A Barcelona votaren 3.094.362 persones, que signifiquen un 74,92%. Açò posa de manifest que Barcelona està infrarrepresentada.

Per acabar, debut a la fórmula utilitzada per a traduir vots en escons (d’Hondt) pot ocórrer que l’assignació d’un escó a una candidatura a una altra depenga d’uns quants milers de vots. En el cas de Barcelona l´últim diputat va ser per a la CUP, quedant-se el PSC només a 1351 vots de guanyar-lo.

Gràfiques 2. Resultats Barcelona.

 

En el cas de Girona la diferència en escons amb Barcelona és molt rellevant. Es distribueixen 17 escons el 12,6% del total dels mateixos, per a una massa de vots en 2015 que suposaven el 9,39% del conjunt a tota Catalunya. Per tant, vegem una lleugera sobrerrepresentació.

En aquest cas, com a Barcelona, les mateixes forces que es disputaren l’últim escó, PSC i la CUP, tornaven a fer-ho. Però ara a l’inrevés, el PSC s’adjudicava l’escó i la CUP es quedava a 299 vots.

Gràfiques 3. Resultats Girona.

 

Lleida és la província on menys diputats es distribueixen, amb un nombre de 15, l’ 11,11%. Al setembre de 2015, es comptabilitzaren un total de 387.913 sufragis vàlids, el 5,59%. Observem com la sobrerrepresentació és major, amb més de 5 punts de diferència.

La particularitat que es va produir a Lleida en aquestes eleccions, és que no totes les forces que obtingueren representació al Parlament de Catalunya van obtenir-la ací. És el cas de Catalunya sí que es pot, que amb 9.879 vots es va quedar a 2.183 de tindre un diputat, la qual cosa li haguera restat un a Junts Pel Sí.

D’altra banda, PSC i CUP tornaven a tindre un escó fronterer que va ser per al PSC per només 628 vots.

Gràfiques 4 Resultats Lleida.

 

Per a finalitzar l’anàlisi de les circumscripcions tenim la província de Tarragona. És la segona en nombre d’escons en joc, amb 18, un 13,33%. Al 2015 van acumular el 10,09% del vots totals, el que suposa també una lleugera sobrerrepresentació.

L’escó fronterer en aquest cas era entre PP i la CUP, quedant la CUP a 6.355 vots d’arrebatar-li’l.

Gràfiques 5. Resultats Tarragona.

 

I fins ací pel que fa a l’anàlisi del que va ocórrer en les darreres eleccions al Parlament de Catalunya. Ara, el que cal és extraure unes quantes claus, a partir de l’anàlisi realitzat, que s’han de tenir en compte respecte a la celebració del 21D.

En primer lloc, s’ha d’assenyalar que la coalició Junts Pel Sí no es reedita. Aquesta circumstància, en quant a l’assignació d’escons, és la fonamental. Les coalicions electorals es realitzen, entre molts altres motius, per a optimitzar els vots. La coalició formada per ERC i CDC va obtenir un 40% dels vots al conjunt de Catalunya i un 45,92% dels escons. Aquesta optimització, no crea unes grans distorsions en la relació vots/escons en circumscripcions de gran magnitud com Barcelona, però en districtes com Girona i Lleida, on concentraren molt el vot, vegem es crea un efecte majoritari que va sobrerrepresenta a JxSí. A Girona, la diferència escons/vots era de +8,64 i a Lleida de +11,45. Això té una conseqüència a efectes pràctics, que és que segones i terceres candidatures tingueren molt complicat obtenir escons en eixes circumscripcions.

Però ara, al no repetir la coalició, eixos escons que acumulava Junts Pel Sí, molt probablement es repartiran entre altres opcions polítiques.

Altre factor molt important és la previsió d’un augment de la participació electoral. Al 2015 va ser del 74,95% i, segons les enquestes, el 21D aquesta pot estar per sobre del 80%. Com hem vist, en l’anàlisi precedent, uns quants vots poden inclinar la balança cap a un lloc o altre. Més important que mai en l’actual context de polarització, amb dos blocs que busquen assolir eixa majoria de 68 escons necessaris per a una investidura.

Ara bé, fins ací tot el que té a veure amb allò que és procedimental. El problema actual a Catalunya i a Espanya difícilment es resoldrà amb la formació d’unes o altres majories. No és un joc de suma zero en el que la victòria d’un bloc suposarà l’eliminació de l’altre. Aquest conflicte polític necessita de solucions polítiques i no de Codi Penal ni vies unilaterals.

Foto portada/ La Vanguardia

Related News

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported (CC BY-SA 3.0)

UA-55908739-1