RTVV, conte acabat?

Escriuré aquest post en valencià perquè considere que l’ocasió ho requereix.

Fa només dues setmanes que el TSJV declarava il·legal l’ERO d’un miler de treballadors d’RTVV que obligava a la readmissió dels mateixos als seus llocs de treball.

Poc els va durar l’alegria d’aquesta noticia perquè, poques hores després, el Consell anunciava el procés de liquidació de l’ent públic per falta de viabilitat econòmica, “esos 40 millones los necesitamos para educación y sanidad” argumentava el President Fabra.

Des d’aleshores els esdeveniments no han parat de succeir. Els treballadors han pres el comandament dels informatius, han reconegut la seua connivència respecte de la censura de certs temes passats que afectaren directament el PPCV, com foren l’accident del metro i el cas Gürtel, que va esdevindre en la dimissió del President Camps. Gràcies a açò, l’audiència ha experimentat un augment significatiu. A més, la indignada població va a eixir multitudinàriament al càrrer demanant la paralització del tancament d’RTVV, oblidant-se de les diferències ideològiques i defensant un objectiu comú.

Aquest és el desenllaç de 18 anys d’utilització patrimonial en favor d’un partit del mitjà de comunicació públic dels valencians. També la fi d’una de les agències de col·locació predilectes per al govern popular.

Acudim, una vegada més, amb l’afirmació “no tenemos más remedio”, a la negació de la política, que és precissament la cerca de solucions entre diferents alternatives. Just quan s’ha anunciat una nova “inversió” de 25 milions d’euros per a la concessió de l’Aeroport ‘non nato’ de Castelló. Hem de sumar-li altres faraònics i inservibles projectes, a saber: America’s Cup, Fòrmula 1, Ciutat de la llum, Ciutat de les Arts i les Ciències, etc, etc.

Però sens dubte, el que el tancament de RTVV suposa, és una ganivetada mortal a la nostra llengua i la nostra cultura, tan poc fomentades des de l’àmbit educatiu i polític, deixant-la com un simple reducte folklòric. Tancar la nostra ràdio i televisió públiques esdevé la desaparició del panorama mediàtic de la nostra terra, arrencar de socarrel la difusió del valencià (ja que tampoc tenim accés a TV3) gràcies a la qual molts xiquets i xiquetes han aprés a parlar el valencià.

Per concloure, considere que hi ha una sèries de situacions que han de ser sotmeses a reflexió per a procedir al seu canvi. És possible un altre model de ràdio i televisió públiques? Han de regir-se els serveis públics atenent criteris de rendibilitat?

Pel que fa a la primera qüestió, rotundament sí. L’exemple el tenim amb la RTVE espanyola de l’etapa Zapatero. Una RTVE plural, reconeguda internacionalment per la seua imparcialitat i qualitat, amb continguts seriosos i caracteritzada per la honestedat informativa, i no el que tornem a tindre ara des del nomenament de González-Echenique com a president de RTVE.

Quant a la segona qüestió, pense que els serveis públics són precisament això, serveis, i com a tal, generen externalitats positives com són una ciutadania crítica i ben informada. Açò no vol dir que els serveis hagen de ser pous sense fons de despesa. Si així fos, perquè es tanca RTVV i no el València CF, del qual el consell torna a ser avalista?

A més a més, correm el perill del desmantellament total de l’Estat del Benestar amb esta onada privatitzadora, per això no hem de resignarse a convertir-nos en clients de la Universitat, o de la sanitat. Hem de prendre consciència de la importància dels pilars fonamentals que sostenen aquest benestar i defensar-los per tal que aquells que únicament persegueixen el benefici propi no s’aprofiten perjudicant a la majoria de la societat.

Related News

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported (CC BY-SA 3.0)

UA-55908739-1