Per què convé repetir A la Valenciana?

El darrer divendres, després de celebrar el Consell de Ministres i de no haver pogut donar llum verda al projecte de Pressuposts General de l’Estat, el president Pedro Sánchez va anunciar l’avançament de les eleccions generals per al dia 28 d’abril, just un mes abans dels comicis autonòmics, municipals i al Parlament Europeu.

Aquesta proximitat entre unes eleccions i altres és molt rellevant a l’hora de definir estratègies de campanya, amb la intenció de marcar els perfils propis de cadascuna de les formacions que es presentaran en cada escenari.

Doncs bé, en aquest article la pretensió és la d’analitzar, a partir de les dades de les eleccions generals de 2016 i també les de 2015, quins poden ser els efectes, en l’àmbit del País Valencià, que pot produir el sistema electoral marcat a la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Més concretament, posaré el focus en les coalicions preelectorals que es donaren en 2015 (És el Moment, entre Compromís i Podem) i en 2016 (A la Valenciana, entre Compromís, Podem i Esquerra Unida del País Valencia).

Les coalicions preelectorals, són un instrument d’acord entre formacions polítiques que tenen com a finalitat optimitzar els vots per a poder aconseguir el major nombre d’escons. Solen arribar a aquests pactes els partits que, anant de forma individual, es veuen penalitzats pels distints elements de la llei electoral, fonamentalment el tamany de les circumscripcions.

Les notícies dels darrers dies anuncien que aquesta coalició no es reeditarà, almenys amb els tres actors. Podem i EUPV sí que van a concórrer junts, mentre que Compromís ho farà en solitari. En aquest punt és on, amb les dades a la mà i ajudant-me de taules i gràfics, em dispose a argumentar a favor de la conveniència que assenyale al títol d’aquest article de repetir la coalició entre els tres partits.

Nombre de vots per candidatures al País Valencià. Eleccions generals ’15 i ’16.

En aquesta imatge vegem un gràfic comparatiu dels vots obtinguts per cada candidatura, al conjunt del País Valencià, en les eleccions generals celebrades el 20 de desembre de 2015 i el 26 de juny de 2016. Pel que fa a les de l’any 2015, s’han comptabilitzat els vots d’EUPV (prop de 112.000 que es quedaren sense representació) junt amb la candidatura És el Moment (Compromís + Podem) per tal de poder comparar amb més nitidesa els resultats amb els que va obtenir A la Valenciana. Observem com, al 2016, la coalició dels tres partits, malgrat perdre més de 75.000 vots i un 3,86% de vot, va mantindré els 9 escons aconseguits per És el Moment.

Eixes són les particularitats d’un sistema electoral que penalitza la divisió del vot i que, en canvi, a partir de percentatges situats al voltat del 15% en avant, beneficia a les candidatures que aconsegueixen eixes xifres.

En l’anterior gràfic s’ha mostrat els resultats agregats de tot el País Valencià. En el següent, es presenten les dades de les eleccions de 2016, en % de vot i escons obtinguts, disgregats per províncies.

% de vot i escons obtinguts per cada candidatura en les distintes circumscripcions del País Valencià. Eleccions Generals ’16.

La coalició A la Valenciana, va ser segona força política a les tres províncies, sumant un total de 9 escons: Castelló (1), Alacant (3) i València (5).

Ara cal pensar què haguera passat (prenent com a dada els resultats de 2016) si, com va a ocórrer el 28 d’abril, en lloc d’anar en una candidatura conjunta, s’hagueren presentat dues. Però clar, aquest supòsit planteja un problema i una crítica raonable: és difícil saber quina de les dues candidatures acumularia més vots o si hagueren sumat més o menys que anant junts. Per aquest fet, prenc les dades obtingudes en conjunt.

Tenint açò clar, en la següent taula he mostrat tres supòsits:

  1. Que ambdues candidatures es repartiren 50 % – 50 % igual els vots del conjunt.
  2. Que una de les dues obtinguera ¾ parts i l’altre ¼ part.
  3. Per últim, que la proporció fora de 2/3 a 1/3.

Resultat per províncies d’A la Valenciana i resultat de les dues candidatures per separat amb distintes proporcions de repartiment del vot.

Vegem com en qualsevol dels tres supòsits, el resultat dels escons obtinguts per separat és inferior al que es va obtindré en conjunt. A més a més, la candidatura 2 (la que menys vot acumula) es quedaria sense representació en alguna de les tres províncies.

Fins ací l’anàlisi i els escenaris amb les dades que l’experiència de 2016 posa al nostre abast. Ara cal, sense fer tasques de pitonís, imaginar quin pot ser el mapa de situació de les properes eleccions. Atenent al que diuen les enquestes, tindrem un altre partit d’àmbit estatal que estarà prop del 10% del vot. A més, l’espai d’A la Valenciana, inclús anant junts, estaria lluny d’assolir el 25,44% dels sufragis de 2016. En què es tradueix açò? Doncs, molt probablement en un descens electoral (de vot i d’escons). Cal afegir, també, que la circumscripció de Valencià passarà de 16 a 15 escons. ¡Más madera!

Sense ànim de fer crítica (o tal volta amb eixe ànim) vull assenyalar una de les incoherències escoltades durant aquestes setmanes per part dels representants polítics de l’espai Botànic. D’una banda s’està plantejant una entesa per a presentar una candidatura conjunta al Senat de Compromís, Podem + EUPV amb el PSOE, amb l’argument (raonable) d’acabar amb la majoria absoluta sobredimensionada per un sistema electoral majoritari a favor del PP a la cambra alta. I, d’altra banda, s’opta per l’opció que tens la certesa que et va a perjudicar electoralment per a anar al Congrés dels diputats, que és on es formen les majories per a escollir al president del govern.

S’argumenta que es volen marcar els perfils propis (sospite que pensant més en les properes autonòmiques que en aquestes estatals) i que açò no s’aconsegueix amb una llista conjunta i més, quan després no es pot arribar a tenir un grup parlamentari propi.

Doncs bé, al meu parer, Compromís ha aconseguit una posició reconeixible i diferenciada amb els seus 4 diputats, tot i estar al grup mixt. Entenc que per a les eleccions autonòmiques vulguen anar junts per la pretensió de ser la primera força del Botànic però, des d’un punt de vista utilitarista, sense opció d’aconseguir grup propi anant per separat (només cal mirar els requisits del reglament del Congrés dels Diputats plasmats en l’article 23), sembla un element de poca visió política.

Estaria bé que les tres forces mostraren intel·ligència, generositat i visió de futur per tal d’arribar a un acord preelectoral. Però a estes altures, trobe que cap de les tres estan per feina. Ara bé, el dia 29 d’abril sempre podrem culpar a uns i altres, segons convinga. Ja serà tard.

Foto portada/ Youtube

Related News

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported (CC BY-SA 3.0)

UA-55908739-1