El gran mur intangible de la desigualtat com a causa dels murs tangibles

“Tan sols 8 persones (8 homes en realitat) posseeixen ja la mateixa riquesa que 3.600 milions de persones, la meitat més pobre de la humanitat” (Oxfam, 2017). Mai al llarg de la història hi havia hagut tanta desigualtat. El món està partit en dos per un gran mur que separa a una elit extractiva, molt minoritària, de la resta de les persones i tot gràcies a un sistema econòmic insostenible i injust que condemna als sectors més pobres de la població a situacions extremes. Aquesta escletxa, que cada vegada és més gran, “està produint una fractura a les nostres societats; incrementant la violència i la inseguretat” afirma Oxfam.

Aquesta diferència tan gran també te molt a veure amb el grau d’industrialització dels països i/o continents. Mentre que les grans potències del “primer món” tenen un alt grau d’industrialització i de tecnologia, els països del “tercer món (Asia, Àfrica i América Llatina) es troben poc avançats tecnològicament, amb economies dependents de l’exportació de productes agrícoles i matèries primeres, altes taxes d’analfabetisme, amb un creixement demogràfic galopant (sobretot Àfrica) i amb una gran inestabilitat política”[1]

Més baix es troba el quart món, que és una causa directa de la globalització. Actualment a les grans ciutats hi ha un sector de la població que viu a les societats més opulentes i exclusives però que es troben en la pobresa i fora del marc de drets fonamentals, de participació política o cultural i de tot progrés social. “Ja no podem parlar de països rics i països pobres: hi ha persones amb més o menys recursos econòmics a tot el món. És per això que hauríem de superar la divisió entre el primer i el tercer món: actualment vivim al quart món”(Credit Suisse, 2016)[2]. Aquest (no tan) nou conjunt de població es troben com a nòmades dins del món, estant constantment en continu moviment i constituint fluxos de migració a nivell internacional.

A Europa l’arribada d’immigrants o refugiats buscant noves formes de subsistir en temps d’oferta laboral escassa fa que visquen en condicions deplorables, mentre que als països africans o asiàtics aquells que vivien en zones rurals acaben abandonant les seves terres infèrtils a causa dels efectes del canvi climàtic i busquen, normalment sense èxit, noves oportunitats en zones urbanes. D’altra banda, la desigualtat d’oportunitats ha provocat que l’abisme entre rics i pobres siga major any rere any, augmentant més encara aquest flux de migració cap a les zones que, en principi, són més riques.

Un clar exemple d’aquest quart món dins de Europa, i de l’Estat espanyol, podria ser Barcelona on, en 2007, segons estableix l’Informe sobre les característiques dels barris de Barcelona [3], hi havia a 2014 17 barris -6 a 2007- (de 73) en risc de pobresa i en una situació crítica, els quals se situen en un 60% menys de la mitjana d’ingressos de renda familiar, mentre que 10 són els barris – 7 en 2007- els que tenen una renda per càpita (RPC) molt superior a la mitjana. Durant el període de 2007 a 2014 s’han incrementat en un 141% els barris en situació crítica de pobresa i al mateix temps els barris amb ingressos clarament molt superiors a la mitjana han augmentat un 71%. Si ens fixem en la Renda Familiar Disponible per càpita (RFD), el barri amb major RFD (Pedralbes) -amb un 251,7 sobre la mitjana de 100- ha augmentat des de 2007 un 29,30% el seu RFD, a més té una RPC de 48.672€ mentre que el barri amb menor RFD (Trinitat Nova) – amb 34,7 sobre la mitjana de 100- té una RPC de 6.714€. La diferència pel que fa a la RFD és de 217 mentre que la de RPC és de 41.958€.

Per tant, està demostrat que la crisi econòmica que es va iniciar a 2007 ha augmentat les diferències econòmiques entre barris d’una mateixa ciutat en un país suposadament desenvolupat, diferències que tenen efectes i poden ser la causa d’una menor esperança de vida, nivells formatius més baixos o índexs d’atur més elevats. Aquesta realitat es multiplica considerablement als països en vies de desenvolupament o als del “tercer món”, generant crisis socials, demogràfiques o polítiques que forcen a l’emigració a grans fluxos de població i, sembla que ara, troben grans resistències als països d’arribada en forma de racisme, xenofòbia i replegament nacional.

En aquest context, Europa juga un paper fonamental. Fins ara l’Europa actual s’ha mostrat estanca front els grans problemes humanitaris i de crisis social que vivim, entrant en un cercle que sembla que mai acaba amb l’augment als països europeus de partits d’extrema dreta euròfobs, generats en gran part per l’equidistància de l’actual Europa front als grans problemes que ens afecten avui en dia. Aquesta escassa capacitat de gestió dels fluxos de persones que venen, tant per la part Europea com per la part individual de tots els països, fan que avui en dia siga molt difícil, per no dir impossible, un procés de construcció més o menys homogènia d’un projecte europeu social amb un lideratge fort, amb convicció i amb prestigi. Tal com titula L. Bassets “la història ens jutjarà”[4] per no haver sabut gestionar aquesta situació ni per haver sabut arreglar el sistema d’asil organitzat creat després de la Segona Guerra Mundial i que ens ha superat, sense ser capaços de poder aprendre del passat i continuar construint murs físics i mentals que, malauradament com escriu Tony Judt, “les fronteres est i oest, Àsia i Europa, sempre van ser murs mentals gairebé en la mateixa mesura que en les línies terrestres”. Necessitem altra Europa. És possible?

Pau de Miguel Rubio (L’Eliana, 1996). Estudiant de Ciències Polítiques a la Universitat de València. Interessat en l’ecologisme, la geopolítica, la qüestió valenciana i en aconseguir una Europa social. En twitter @paujdemi.

Foto portada/La Vanguardia (Pablo González)

[1] Definició de Tercer Món [Accedit el 02/10/2017] – https://blogs.20minutos.es/yaestaellistoquetodolosabe/cuando-se-invento-el-termino-tercer-mundo-para-referirse-a-los-paises-subdesarrollados/

[2] Bienvenidos al cuarto mundo [Accedit el 02/10/2017] – http://elordenmundial.com/2017/05/17/bienvenidos-al-cuarto-mundo/

[3] Característiques dels barris de Barcelona, 2016. [Accedit el 04/10/2017] – http://www.bcn.cat/cesb/pdf/informes/i2016/Informe_Barris.pdf

[4] La historia nos juzgará [Accedit el 15/10/2017] – https://elpais.com/internacional/2016/09/21/actualidad/1474483329_759616.html

Related News

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported (CC BY-SA 3.0)

UA-55908739-1